Els Arbres de Gualba
Si volguéssim esbrinar coses concretes dels arbres de Gualba tot llegint l'obra d'Eugeni d'Ors "Gualba la de mil veus", no assoliríem pas el nostre propòsit.
Certament que allí aprendríem que a Gualba hi ha força arbres i, pel que fa a les espècies, sabríem que hi trobarem pins (alguns dels quals són grossos), una alzina retorçada i carolines. Tot plegat un bagatge de coneixements arboris ben escàs.
Perquè, més que els arbres, el decorat de fons d'aquell conjunt de glosses són les arbredes, la vegetació exuberant, l'aigua, els sons de la natura, les llegendes i la manera com tot aquell ambient influencia els protagonistes del drama humà que ens descriu.
Al contràri del Xènius, que no pretenia informar sobre els arbres de Gualba, en Jaume Salichs i els seus dos fills han fet un catàleg dels arbres singulars d'aquest poble. Ells han inventariat els arbres del terme municipal de Gualba que tenen la soca més gruixuda, indicant-ne la seva alçada i l'amplària de la seva capçada. I, a més a més, perquè puguem fer les comparacions escaients ens han donat diverses llistes, ordenant els arbres pel seu perímetre a 1'30 m del sòl, per alçades, espècies, altitud on es troben, etc. El seu treball també inclou un mapa d'emplaçament i quatre plànols específics dels plàtans i una relació on es fa constar si van ser afectats pel foc de l'agost del 1994.
Però, perquè sigui més completa la seva publicació i facilitar-ne la interpretació l'han precedit d'una visió de conjunt del bosc arbrat de Gualba que permet fer-nos càrrec del nombre d'espècies i veure les que són més abundants i els canvis soferts al llarg dels any en els recursos forestals.
I, al mateix temps, el lector d'aquest preàmbul podrà assabentar-se de què està format el sotabosc de Gualba i disfrutarà llegint anècdotes i explicacions sobre l'us en temps passats d'alguns productes del bosc.
Un examen ràpid d'aquesta monografia ens permet observar que aquests arbres singulars s'han originat entre els 100 m d'altitud i els 955 m (perquè al terme de Gualba hi ha força desnivells), que hi ha espècies com els plàtans que ja no els trobem per sobre dels 178 m i que els castanyers només prosperen per damunt dels 200 m. Altres arbres com pins i alzines i pollancres els veiem a una gama d'altituds molt variada.
En quan a gruixària, el primer i el tercer lloc l'ocupen cedres de can Pahissa amb 5,23 m i 4,06 m de perìmetre; sembla estrany que arbres no autòctons s'hagin aclimatat tan bé. Aquests arbres van veure els rostres angoixats dels components del Govern de la Generalitat de Catalunya, que es va reunir allí durant la Guerra Civil del 1936-39.
Els arbres que potser són més coneguts són els plàtans de la carretera, que formen com un túnel vegetal des de can Llorca fins a la plaça Joan Ragué, i els tres plàtans d'aquesta plaça. Aquests darrers s'han fet un tip de sortir a les postals i van ser pintats en un dels "Concursos de Pintura Ràpida de Gualba"; segurament, quan eren petits, van veure la crema de l'església, de la rectoria i de les cases de la vora per part dels francesos i al cap de poc temps van presenciar l'afusellament del rector Baborés.
El castanyer de la Font de Corts, a 930 m d'altitud, amb un perímetre de 4,56 m, ocupa el segon lloc en la classificació per gruixàries dels troncs.
I per aquells verals hi ha el Pi Bord que també és esmentat a la Guia del Montseny de Joan López i Cortijo perquè serveix de punt de referència als excursionistes que van de Gualba a Santa Fe del Montseny per un dels itineraris possibles.
A sota can Prat, en un camp, hi ha una alzina que és la més bonica dels voltants i no hi ha res que li tregui la vista. Fins i tot es va celebrar un casament a la seva ombra.
Una altra sorpresa la tenim al trobar un arboç de 2,20 m de perímetre, 13 m d'alçada i 13 m de capçada prop del Salt de Gualba. Jo que estic acostumat a veure´ls en estat arbustiu m'imagino que aquest exemplar el devien cuidar amorosament les dones d'aigua del Gorg Negre, però alguna cosa ha passat o aquests éssers han perdut el seu poder perquè l'arboç gegant va ser molt afectat pel foc de l'agost del 1994, si bé hi ha possibilitats que sobrevisqui.
Si els arbres enumerats ens poguessin explicar les coses que han passat vora seu sabríem fets que potser només van conèixer unes poques persones i podríem escriure una història inèdita i apassionant de Gualba. ¿Què han presenciat els cedres de can Monteys o el lledoner de can Figueras?
Els plàtans de la plaça han vist una munió de casaments i de criatures que duien a batejar, han donat el darrer comiat als difunts del poble, han sentit una pila de converses i no han planyut la seva ombra cap estiu. També han contemplat com les generacions envellien una darrera l'altra.
El suro sobre el rec de can Prat va veure passar una corrua de gent el dia de la benedicció de la creu del Gorg Negre.
I un dels plàtans de l'estació guarda una pedra en el seu interior perquè va ser esberlat per una bala de canó i van posar-li aquesta pedra per a tapar el forat.
Finalment, un consell per als estudiosos d'aquest treball de la família Salichs: Si heu vist alguna vegada els arbres seleccionats, transporteu-vos amb el pensament al lloc on ells viuen o contempleu una fotografia del seu emplaçament i situeu-vos en algun temps concret de la història o de la vostra vida i deixeu volar la vostra imaginació per a sentir-los parlar.
Veureu com l'estudi d'una estadística que aparentment sembla un treball fred esdevé un exercici apassionant.
Carles Coll i Colomer
